dimarts, 6 d’octubre del 2009

BENVINGUDA


Benvinguts i benvingudes al blog d'educació musical 2009-20010! En aquest blog trobareu, entre d'altres, una petita biografia d'un compositor, l'exposició d'un intrument musical, un fragment d'audio d'una peça i una cançó tradicional catalana (la lletra i la música).
Espero que us agradi!

dilluns, 5 d’octubre del 2009

ANTONIO VIVALDI


Antonio Vivaldi va néixer a Venècia (Itàlia) el 4 de març de 1678 i va morir a Viena el 28 de juliol de 1741 a l'edat de 63 anys.

Va ser un violinista molt reconegut i un dels principals compositors del barroc. La música barroca es caracteritza per estar molt carregada de notes i d'ornamentació, amb peces que acostumen a tenir variacions sobra el tema principal i amb un baix continuo present a tota l'obra.

L'obra més coneguda de Vivaldi és l'anomenada Les quatre estacions (1723) per a violí. Aquesta obra és un concert que està compost per quatre moviments: la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern. A part de ser, podriem dir, l'obra més importat d'Antonio Vivaldi, és una de les més populars del repertori de música classica.

Com a curiositat podriem dir que és la peça musical classica amb més enregistraments en disc de la història.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

LA PRIMAVERA

Com ja hem dit, el concert més conegut i important de Vivaldi és el de "Les quatre estacions". Avui, però, ens centrarem a parlar del moviment més popularitzat: la Primavera.

Ja hem comentat altres vegades, hi ha músiques que són descriptives i que volen explicar alguna cosa. En el cas de La Primavera de Vivaldi, es pretén visualitzar el paisatge típic i característic d’aquesta època de l’any.

1) Per començar doncs, l’autor fa una breu introducció i de seguida podem escoltar el tema principal del moviment, que s’anirà repetint successivament al llarg de la peça (vegeu el fragment de la partitura adjunta). Aquest tema és allegro i ens recorda que la primavera ja és aquí, ja ha arribat (tema A)!



2) A continuació, un petit fragment fa referència al cant dels ocells que, amb la primavera, tornen de les emigracions (tema B).

3) Seguidament, tornem a sentir el tema A que recordem que fa referència a que la primavera ja és aquí!

4) El tema C intenta recordar el desglaç dels rius que, a l'hivern, han quedat gelats, i amb l’arribada de la primavera es desfan i l’aigua comença a córrer riu avall.

5) Altra vegada sentim el fragment A.

6) Diuen que a l’abril, pluges mil i que al maig cada dia un raig. El tema D, doncs, fa referència a la tempesta. Podem sentir llamps i trons i ens podem imaginar un gran diluvi.

7) Tornem a sentir el tema A.

8) Finalment, després de la tempesta arriba la clama i els núvols marxen i surt el sol (tema E).

9) Per acabar, sentim el tema principal que s’ha anat repetint al llarg de tota l’obra (tema A) amb alguna petita variació que anuncia el final de la peça.


dissabte, 3 d’octubre del 2009

EL VIOLÍ

Com ja hem dit abans, en el fragment de "La Primavera" de l'obra "Les Quatre Estacions" d'Antonio Vivaldi, l'instrument principal és el violí.

El violí és un instument de corda fregada, el més agut de la seva família. Aquí en teniu una imatge:



Aquí teniu un petit fragment d'un concert per a violí i orquestra on podeu escoltar aquest instrument:

dijous, 1 d’octubre del 2009

ROSSINYOL

En aquest post veureu una cançó popular catalana, en aquest cas, el Rossinyol. Trobareu la partitura, la lletra i un vídeo on hi apareiexen uns nens i nenes d'una coral que la cantanten. Com ja hem comentat en altres ocasions, les cançons populars com que sovint es transmeten oralment, pateixen petits canvis ja sigui en la lletra o en la música, i és per això que d'una mateixa cançó podem trobar-ne diferents versions (veureu que la lletra que canten els nens i nenes del vídeo no correspon amb la que proposa el cançoner de la Generalitat).




Rossinyol que vas a França,
rossinyol;
encomana'm a la mare, rossinyol,
d'un bell bocatge, rossinyol,

d'un vol.

Encomana'm a la mare, rossinyol,
i a mon pare no pas gaire, rossinyol,
d'un bell bocatge, rossinyol,

d'un vol.

I a mon pare no pas gaire, rossinyol,
perquè un pastor me n'ha dada, rossinyol,
d'un bell bocatge, rossinyol,
d'un vol.